divendres, 17 d’abril del 2020

JARDI PROPER A LA CASA. FLORS I BEGONIES

Una part nova, respecte al publicat en 2010, és la part davantera de la casa. S'ha respectat el nivell més afonat del terrer, fent-se dues escales des de l'esplanada de la casa i una rampa per a facilitar l'accés amb carretó.

En aquest lloc, aprofitant l'ombra d'una morera, el meu marit té la seua col·lecció de begònies i una xicoteta col·lecció de bonsais, principalment coníferes.



La primera escala parteix de la zona on en un futur ira la piscina i dona directament a l'umbracle. 

En totes aquestes escales s'ha aprofitat les pedres del terreny, queden rústiques, però s'integren molt bé, també amb pedres s'han fet arriets i parets en pedra seca separant l'umbracle de l'altra escala que dona a la porta actual de la casa, antiga porta del garatge.

Aquesta darrera escala es divideix en dos trams, tenint un xicotet replà amb atovons, en el replà hi ha diversos tests amb crisantems i tres aurons japonès en tests a l'ombra de l'araucària.




En el replà una rocalla a l'esquerra, amb crasses i valeriana. A la dreta una araucària. La tanca que separa aquest replà del camí que contínua pegada a la tanca és de sàlvia rosa, falagueres i berbenes, també hi ha un baladre fet arbret.

Un ribàs com a gran jardinera separa la part més baixa del terreny de l'esplanada davant de la casa. En aquest lloc hi ha principalment iris germànica, dos rosers de copa de Meilland, dos arbres de Júpiter, una Kolwitzia i dues palmeres washingtones. Això en la part recta.


En la part més pròxima a la porta d'accés de cotxes de la parcel·la, forma un ariet semicircular on al mig hi ha una gran maceta amb murcianes roses. També en terra hi ha dues estrelitzies reginae, la resta enguany hem traslladat iris barbuts i hi ha sembrats gladiols. Envoltant el ribàs circular, i mitjançant una malla hi ha un arbocer sense espines. Al costat la rampa per al carretó.

En la zona més baixa, entre el ribàs i la tanca de limitació, hi ha una arizònica glauca, una olivera, una palmera datilera i tarongers ornamentals en macetes.Pegat a la casa hi ha un xicotet arriet amb bulbs diversos (gladiols, liatris, trévols. amaril·lis). Dos rosers de flor simple, dues gaures, malves, kerria japónica i en el centre un xicotet estany amb una bomba i una xicoteta font, i un nenùfar nan.


dimecres, 15 d’abril del 2020

JARDI DE SA POSSESSIÓ 10 ANYS DESPRÉS.

Hola de nou, des del 10 d'octubre de 2009 que havia abandonat aquest blog. Les circumstàncies d'aquest abandó  no les recorde, fa  més de 10 anys, el jardí no s'ha abandonat, tant el meu marit com jo hem seguit amb ell, uns anys amb més dedicació uns altres amb menys, depenent del temps i sobretot del pressupost.
Ara amb el confinament que patim la majoria de ciutadans del món degut a la covid19, tindre temps, et permet rescatar vells projectes abandonats, com aquest blog, espere continuar actualitzant-lo almenys una vegada al mes.
El jardí ha continuat canviant i evolucionant, com veureu en les fotos que venen després.  Ha crescut, vivint en ell no ens adonem. Algunes plantes no s'han adaptat i van morir. Unes altres no estaven en el lloc correcte i han sigut trasplantades amb èxit. Unes altres se'ls han situat millor. Sens dubte s'ha fet major.
Hem aconseguit un jardí compacte, com un hortus conclusus, amb zones de molta ombra, ací al País Valencià els estius són rigorosos, i s'agraeix baixar una mica la temperatura (tenim 4 graus menys de temperatura del carrer fins al nostre jardí).  Això també ha condicionat el jardí, perquè el que al principi estava ple de flors, ara amb l'ombra està molt condicionat.
Hem ampliat a zones que no estaven enjardinades, calculem que hi haurà en total uns 2.300 metres quadrats dedicats a la vida botànica.
Hem creat racons nous, on hem fugit de grans arbres per a poder gaudir de plantes de flor, on toque el sol.
La zona que estava prevista per a hort d'hortalisses s'ha transformat en hort de fruiters, això s'ha realitzat aquest hivern, per tant encara no gaudim dels seus fruits.
S'ha canviat el reg amb degotadors, per un de degoteig de compensació, molt més eficient i més senzill.
Hi ha una zona d'umbracle baix una morera per a la col·lecció de begonies del meu marit, (https://begonies.wordpress.com/sa-possessio/)
Hi ha una zona de flor, amb rosers, iris, gladiols, gaures, etc.
L'hivernacle orquidiari (hem abandonat l'afició de les orquídies) s'ha convertit en hivernacle i magatzem d'eines i abonaments.
Encara queden projectes, que a poc a poc anirem realitzant.
El jardí és vida, hem aconseguit crear un micro hàbitat on ocells de diverses espècies conviuen, també les plagues de mosquit tigre i mosca negra, canvi climàtic?.
El pas del temps també ha envellit algunes coses, que estan pendents de restaurar, el llac gran continua perfecte, però el pont i el llac xicotet i el riuet, necessiten reparació, d'enguany no passa sense que ho fem, però ara amb el confinament ens falta material per a poder dur a terme aquest arranjament.
Enguany, 2020 estem vivint en persona el privilegi que és viure en aquest tros de naturalesa creat del no-res per nosaltres, el confinament del qual en aquest moment portem 30 dies és molt més suportable i estem molt satisfets del reeixit, amb els seus errors, i encerts. Els errors els hem anats rectificant per a millorar.
Espere reprendre les entrades més seguides, i a poc a poc aniré explicant zones del jardí i espere que qui llija aquest blog gaudisca virtualment del nostre xicotet paradís.
Amb el desig que aquesta pandèmia ens faça millors, menys individualistes i que valorem molt més el planeta que ens suporta, respectant-lo i volent-lo. Espere que els que llegiu això tingueu sort i no us afecte aquest maldit coronavirus.

Fotos fetes des de la casa










divendres, 30 d’octubre del 2009

EL RACÓ DE LES PEÒNIES

Entrant pel caminet que portarà a l'hivernacle de cultiu, enfront ens trobem amb el Philadelphus en plena floració, este marca la divisió del caminet en dos: un feia una zona que volem dedicar a les peònies i una altra feia el mencionat hivernacle

Ací es veu com està ara la zona on hi ha alguna peònia, ara estan els arbres de bolquers, a l'ombreta: castany rosa, ciprer dels pantans, acàcia Constantinoble morada, saüc empurpure, saphora japonica, arbre de katsura, arbre del ferro, pomera Everest, bedoll de les canoes, laburnun. Els comprarem menuts en França, només ens ha fallat el saboner de Xina, estan en tests perquè cresquen i quan ho facen aniran al seu lloc

A la esquerra d'aquest lloc la malvarrosa o pelargonium capitatum

Darrere de la malva-rosa feia l'esquerra: drago de les Canàries i una zona on hi havia fresias, ara hi ha plantades calèndules. Es veu també una conífera: chamaecyparis pisifera bulevar, està en test ja que és calcífuga. També hi ha ací un tamarix i datura versicolor

Ací les peÒnies en març i el tamarix

ROSERAR

Comence per la part de dalt del pla a la dreta, on acaba la casa, és l'actual entrada al jardí.
L'entrada definitiva serà per mitjà d'una escala amb revolta, perquè la platja de piscina es queda a 1,80 m d'alçària respecte a la rasant del jardí.

No més entrar a la dreta ens hem fet un xicotet roserar. Rodeja el camí que va cap al camí lateral que usem per a accedir a les preses de mànegues i antecedix a la rocalla d'aromàtiques.



En l'entrada del camí hem posat uns testos grossos grans de fang amb murcianes (Pelargonium peltatum), tapen de moment l'accés per ahí



El camí està fet de pedres del terreny grans, a manera de mosaic, estan incrustades en terra sense cap tipus de ciment.



En l'encreuament de camins, el que va cap a la tanca i el principal i el que baixarà de l'escala hem posat quatre arcs per a rosers (són xicotets del Lidl, per cert barats, però al final cars).
En la tanca que fa de fons hi ha lligabosc (Lonicera caprifolium), plumbago auriculata, roser pitimini (sense identificar) i gesmil grandiflorum.
En el roserar hi ha uns quants rosers: Banksia groc, roser superstar, roser moctuzuma, roser roundelai, roser ploró, roser de copa peu alt, rosers paisatgístics diversos, rosers mini pegats al camí, i els del lidl que no se sap que són. També tenim una trompetes Brugmansia Suaveolens (Trompetes) que potser serà traslladada o podada perquè no moleste molt.
No hem posat malla antiherbes, i posar graves no ens fa molta gràcia, veurem que posem al final.

El roserar limita amb el rocalla d'aromàtiques, tenint apegats sàlvia officinalis, chameros Vulcà, pícea glauca nana i un ciprer sempervirens que marca verticalment el lloc. Hi ha també un pi del terreny que estava i és del poc que conservem de la vegetació original.

Alguns dels rosers

Roser de Peu alt

Roser floribunda taronja

Roser ploró

Roser mini granate

Roser mini rosa

Roser floribunda Moctezuma

Roser mini taronja

Roser paisagístic Pink simphony

Roser paisagístic red simphony

Roser híbrid de Te, Roundelay

Datura suovolens (trompetes), en la foto anterior era xicoteta, enguany s'ha fet enorme i este hivern la podarem perquè no moleste molt

Roser Banksia groc

Roser pitimini rosa

LES ROCALLES D'AROMÀTIQUES I CONÍFERES

Aleshores, a continuació del xicotet roserar ve el que nosaltres anomenem rocalla d'aromàtiques, encara que no sols hi ha aromàtiques. Es va fer ací perquè el propi terreny era amb roques, es van afegir algunes pedres i vam plantar en els buits, va ser la primera cosa que vam fer del jardí allà per desembre del 2006, en la foto s'aprecien les roques del terreny. El pi es va respectar de la vegetació original

En esta foto es veuen les dos rocalles, separades per un camí que després posaré, una d'elles predominen les aromáticas i l'altra coníferes nanes, però en realitat estan molt mesclat. També hi ha alguna palmera i posteriorment unes robínies per a donar un poc d'ombra, ací l'estiu és molt dur.

I ara vos pose l'actualitat







Camí que separa el rocalla de la tanca, fet de xicotetes pedres del terreny incrustades sense argamassa

Camí que separa la rocalla de les coníferes i la de les aromàtiques

Xicotet arriate amb narcisos que limita la rocalla d'aromàtiques amb el camí principal.

Rocalla de les coníferes, és una jardinera que hi ha dalt d'ella limitant amb el camí separador

Vos conte un poc: es va fer ací a més que hi havia roques pròpies del terreny està prop de la casa, per a tindre pròximes les aromàtiques. No té malla antiherbes com tot el jardí, amb açò aconseguim que les aromàtiques naturals del terreny isquen soles: romer, timó, brucs del terreny, etc.
Les flors roses que es veuen en una de les fotos és herba centaurea, pròpia del terreny.
Entre altres plantes hi ha: sàlvia officinalis, orenga, menta, ruda, marduix, valeriana, sajolida, botja, coroneta de rei.
A més hi ha una pícea nana glauca, margalló Vulcà, ginebre del galipot, tuia orientalis, juniperus horizontalis Andorra i golden carpet, juniperus squmata, tradescància morada, grèvol.
Marca el rocalla un xiprer sempervirens prop del camí de llambordes i el pi del terreny. Hi ha uns iuques xicotetes que traiem fillols de la gran, mentres siguen xicotetes estaran ací.
La rocalla està rodejat de camins fets de pedretes del terreny a manera de mosaic incrustades en terra sense material.
Hi ha un arriate xicotet amb narcisos d'unes quantes classes
La tanca que té darrere té Viburnum tinus.
Hi ha també unes cyques que són xicotetes. Les vam posar perquè ens van donar fillols de cyca i pensant que no eixiria cap, ens van eixir tots; uns 14. En els buits hem plantat enguany diversos tipus de gladiols que no tardaren a donar la flor.
Bueno, a l'altra part del rocalla i separat pel camí principal de llambordes queda un arriate que en el seu moment estarà rodejat de camins, ara només d'una banda. L'altre camí és el que en un futur "llunyà" anirà al paeller.

Este és el camí que separa la rocalla i el roserar de l'arriate del magraner o de la magnòlia, ho anomenem per eixos dos noms. Esta fet de llambordes colocats amb ciment. Els escalons són de fusta de pi tractada.
El camí principal gira per a evitar les rectes



Esta foto és de novembre de l'any passat, es veu l'arriate que vos comente. El magraner amb el seu fullatge tardorenc. En tot el jardí hem tractat de combinar caducs amb perennes perquè en cada estació tinga un aspecte distint.

Ací hi ha llentiscle (conservat del terreny), un magnòlia grandiflora a la esquerra, davall el llentiscle un chameros humilis (margalló, palmera del terreny) i a la dreta s'aprecia una Washingtona de quatre braços i el magraner. Està entapissant amb violes d'olor

En primer pla la magnòlia, davall ell clavells de pom (dianthus barbatus) blancs i roses, i al costat del camí gazànies d'unes quantes classes i coreopsis o clavell japonés. L'estructura de canyes es va posar l'any passat per a uns pésols d'olor i ara esperem que subjecte una alfàbega que hi ha plantada del Lidl

Està foto és d'este hivern, es veuen davall el llentiscle i la washingona uns Berberis antropurpúrea i un perico tricolor (este ho tenim de trasplantar al pobre)

ROCALLA DE CONÍFERES
Ací hi ha coníferes i algunes crasses.
Enmig de la rocalla hi ha unes robínies, una casque Rose i l'altra blanca, donen una mitja ombra a l'estiu que ve bé. El xiprer que es veu està en l'altra rocalla.

Ací estes pasqües la Robinia Casque Rose

Vista general d'este espai: en primer terme un abies coreana, darrere un pinus mugus, eixa flor rosa que es veu són gladiols silvestres, darrere es veuen els àloes vera i a l'esquerra un altre tipus d'àloe (àloe variegata)


Ací hi ha plantats diferents fulles de calàpet i a la dreta agave atenuat i els romers i timons que ixen ells a soles

Los aloe vera

En primer terme Chamaecyparis lawsoniana "stardust", al fons les tuies gold wilma del camí principal

En ambdós extrems de la zona hi ha una palmera fènix datilera en cada un

Hi ha més crasses xicotetes i un pobre cactus que ens van regalar en un viver amb un gorret de nadal. Entre mitges hi ha sembrades ixias, anemones i sparaxis. Ja van acabar de florir totes estes són fotos de març
Anemona blanda

Anemona Hollantia

Anemona Santa Brígida

Ixias

Sparaxis

Flors del arriate de la Magnolia
Gazanies x hibrida

Coreopsis lanceolata de flor doble (clavell japonés)

En el rocalla de coníferes, al costat del camí hi ha un pedrapiquer que en una part ho usem per a posar plantes de temporada. És allargat hi ha una lagerstroemia indica nana petir red (arbre de jupiter) i un roser blanc (sense indentificar) i un altre roser rosa (sense identificar) amb dos tenen les roses xicotetes



A continuació una zona que varia segons la temporada, ara gladiols junt amb un hypericum androsaemum, davall este hi ha hagut crocus i ara hem sembrat alfàbega morat i verd i alyson. Entre els gladiols hi ha malva reial i Pysalis.

Els crocus d'este final d'hivern, estos són grocs. No traiem el corm

I aquestos morats

La malva reial roja (althaea rosae), la varietat no la tinc clara, estic investigant

Els diferents gladiols que ixqueren aquest estiu