JARDI DE SA POSSESSIÓ 10 ANYS DESPRÉS.

Hola de nou, des del 10 d'octubre de 2009 que havia abandonat aquest blog. Les circumstàncies d'aquest abandó  no les recorde, fa  més de 10 anys, el jardí no s'ha abandonat, tant el meu marit com jo hem seguit amb ell, uns anys amb més dedicació uns altres amb menys, depenent del temps i sobretot del pressupost.
Ara amb el confinament que patim la majoria de ciutadans del món degut a la covid19, tindre temps, et permet rescatar vells projectes abandonats, com aquest blog, espere continuar actualitzant-lo almenys una vegada al mes.
El jardí ha continuat canviant i evolucionant, com veureu en les fotos que venen després.  Ha crescut, vivint en ell no ens adonem. Algunes plantes no s'han adaptat i van morir. Unes altres no estaven en el lloc correcte i han sigut trasplantades amb èxit. Unes altres se'ls han situat millor. Sens dubte s'ha fet major.
Hem aconseguit un jardí compacte, com un hortus conclusus, amb zones de molta ombra, ací al País Valencià els estius són rigorosos, i s'agraeix baixar una mica la temperatura (tenim 4 graus menys de temperatura del carrer fins al nostre jardí).  Això també ha condicionat el jardí, perquè el que al principi estava ple de flors, ara amb l'ombra està molt condicionat.
Hem ampliat a zones que no estaven enjardinades, calculem que hi haurà en total uns 2.300 metres quadrats dedicats a la vida botànica.
Hem creat racons nous, on hem fugit de grans arbres per a poder gaudir de plantes de flor, on toque el sol.
La zona que estava prevista per a hort d'hortalisses s'ha transformat en hort de fruiters, això s'ha realitzat aquest hivern, per tant encara no gaudim dels seus fruits.
S'ha canviat el reg amb degotadors, per un de degoteig de compensació, molt més eficient i més senzill.
Hi ha una zona d'umbracle baix una morera per a la col·lecció de begonies del meu marit, (https://begonies.wordpress.com/sa-possessio/)
Hi ha una zona de flor, amb rosers, iris, gladiols, gaures, etc.
L'hivernacle orquidiari (hem abandonat l'afició de les orquídies) s'ha convertit en hivernacle i magatzem d'eines i abonaments.
Encara queden projectes, que a poc a poc anirem realitzant.
El jardí és vida, hem aconseguit crear un micro hàbitat on ocells de diverses espècies conviuen, també les plagues de mosquit tigre i mosca negra, canvi climàtic?.
El pas del temps també ha envellit algunes coses, que estan pendents de restaurar, el llac gran continua perfecte, però el pont i el llac xicotet i el riuet, necessiten reparació, d'enguany no passa sense que ho fem, però ara amb el confinament ens falta material per a poder dur a terme aquest arranjament.
Enguany, 2020 estem vivint en persona el privilegi que és viure en aquest tros de naturalesa creat del no-res per nosaltres, el confinament del qual en aquest moment portem 30 dies és molt més suportable i estem molt satisfets del reeixit, amb els seus errors, i encerts. Els errors els hem anats rectificant per a millorar.
Espere reprendre les entrades més seguides, i a poc a poc aniré explicant zones del jardí i espere que qui llija aquest blog gaudisca virtualment del nostre xicotet paradís.
Amb el desig que aquesta pandèmia ens faça millors, menys individualistes i que valorem molt més el planeta que ens suporta, respectant-lo i volent-lo. Espere que els que llegiu això tingueu sort i no us afecte aquest maldit coronavirus.

Fotos fetes des de la casa